Avui, 29 de març, fa un any que tècnics de BioSciCat van citar i fotografiar, per primera vegada a Catalunya, un exemplar de petrell oceànic Oceanites oceanicus. Aquesta observació es va fer en el marc del seguiment d’ocells marins de BioSciCat, al Golf de Sant Jordi.
Exemplar observat el 29-03-2021 a l’Ametlla de Mar. Primera observació a Catalunya.
El petrell oceànic és una au que es reprodueix a l’hemisferi sud, en illes subantàrtiques i antàrtiques. Un cop acabat el període de reproducció, alguns exemplars fan una èpica migració que els porta a l’hemisferi nord, enfront de la costa del continent americà, per a retornar cap a l’hemisferi sud per l’oest de l’oceà Atlàntic. En aquest moment es detecten exemplars a mar obert, en aigües a l’oest dels continents europeu i africà. Aquesta espècie té uns costums totalment pelàgics i és excepcional la seva observació des de terra.
Al Mediterrani és accidental la presència del petrell oceànic, i molt comptades les observacions documentades. Ens trobem davant d’una espècie de difícil detecció i identificació, fet que complica l’obtenció de dades.
Aquesta primera citació a Catalunya es va fer al voltant de les instal·lacions d’engreix de tonyina roja Thunnus thynnus, localitat on estudis duts a terme per BioSciCat també han revelat unes concentracions d’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus mai descrites a Catalunya, que en molts casos superen el centenar d’individus. L'exemplar es va detectar enmig d’una concentració de 120 ocells de tempesta. Un altre fet excepcional és la data, a finals de març, ja que les observacions més primerenques en aigües europees es produeixen a partir de maig, i sobretot de juliol a setembre. Sens dubte aquesta observació va ser dels fets més inesperats, ornitològicament parlant, a Catalunya durant el 2021.
Sorprenentment, el dia 12 de setembre de 2021, vam documentar la presència d’un segon exemplar, també a l’Ametlla de Mar. El fet que el mateix any, i fruit del seguiment dut a terme per BioSciCat, s’hagi documentat un parell d’exemplars de petrell oceànic al Mediterrani, fa pensar que potser la presència d’aquesta espècie no és tan accidental, i que hagi pogut passar prèviament desapercebuda, a causa dels seus costums pelàgics i a la dificultat de la seva identificació. Entre els vertebrats, la fauna pelàgica és segurament la menys coneguda per la comunitat científica.
Exemplar observat el 12-09-2021 a l’Ametlla de Mar.
Segona observació a Catalunya.
Calen, doncs, més estudis que permetin conèixer aspectes com la fenologia i les zones d’alimentació i distribució de moltes aus pelàgiques. Aquestes informacions són clau en les estratègies de conservació de les aus procel·lariformes, un dels grups d’ocells més amenaçats.