Duem a terme les primeres actuacions pel control del visó americà.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona i en el marc de la recentment creada Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i d’Alerta pel Visó americà, s’han fet diverses accions per a controlar l’avanç del visó americà a les comarques de Tarragona.

La Xarxa es posa en marxa a les comarques de Tarragona

La Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i Alerta del Visó Americà, creada a principis de 2025, és una iniciativa de ciència ciutadana implantada a les comarques de Tarragona i terres de l’Ebre, que compta amb la implicació de diversos voluntaris, les entitats GEPEC, GEVEN, Graëllsia, Grup de Natura Freixe i la Sínia, i gestors dels espais naturals protegits com el Parc Natural de Montsant i el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.

En aquesta primera fase, cadascun dels participants ha instal·lat una o més càmeres de fototrampeig a punts estratègics del territori, com zones humides o rius de les comarques de Tarragona. Els resultats obtinguts a partir de les diverses estacions de fototrampeig es troben ara en fase d’anàlisi, amb l’objectiu d’identificar les espècies detectades i avaluar-ne la distribució.

Els primers anàlisis respecte el visó americà indiquen que, a l’any 2025, ocupa les conques del Gaià i el Francolí, i no s’ha detectat a la conca de l’Ebre, ni als seus afluents, el Siurana, i el Canaleta.

Del seguiment a les primeres captures de visó americà

Una segona línia de treball, activada després de confirmar la presència del visó americà, ha sigut el seguiment i captura d’exemplars en dues zones: Les Madrigueres (El Vendrell) i la conca alta del Gaià.

A les Madrigueres, es van detectar possibles petjades de visó americà a la zona de la platja, i el GEVEN va informar de la depredació de nius de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Davant d’aquests indicis, es van instal·lar plataformes flotants amb sorrals de petjades per confirmar la presència del visó, però en les setmanes posteriors no s’hi van trobar nous rastres, fet que fa pensar que de moment la presència de visó a la zona és puntual o de pas, i no hi ha exemplars sedentaritzats.

La situació, en canvi, és ben diferent a la conca del riu Gaià, on s’ha confirmat l’assentament de poblacions de visó americà. A la conca alta del riu Gaià, Bioscicat va incrementar el dispositiu de control del visó americà que ja duia a terme l’entitat la Sínia al riu, centrant-nos en indrets poc mostrejats. S’hi van instal·lar diverses plataformes flotants amb trampa i s’hi van capturar 14 visons americans.

Col·locació de plataformes flotants amb trampes de petjades per a detectar el visó americà.

Els límits actuals de la distribució del visó americà

Actualment, el límit de la distribució coneguda de l’espècie a Catalunya se situa a les conques del Gaià i del Francolí. El Francolí es configura com el límit sud conegut de distribució del visó americà a Catalunya, i la distància amb cursos  fluvials permanents de la conca del Segre reforça la hipòtesi que el Gaià actua com a via d’entrada de l’espècie cap al Francolí. La densitat que ha assolit el visó americà del Gaià i el Francolí alguns anys, evidencia la gran potencialitat de colonització que tindria l’espècie cap a les conques més al sud i fins l’Ebre.

Aquests resultats mostren la urgència i l’abast de la problemàtica, han permès incrementar el coneixement sobre l’espècie i indiquen la necessitat de redissenyar l’Estratègia de control i erradicació del visó americà a Catalunya per tal de ser més eficients en la gestió d’aquesta espècie invasora i, alhora, protegir la biodiversitat del nostre territori.

Conscienciació sobre les espècies invasores

El cas del visó americà posa de manifest un repte més ampli: la necessitat de conscienciació davant les espècies exòtiques invasores. Totes tenen un origen comú vinculat a l’activitat humana, ja sigui pel comerç internacional, el turisme, la caça i la pesca esportiva, l’alliberament voluntari de mascotes o la indústria pelletera. A Catalunya ja coneixem altres exemples, com el cargol poma al delta de l’Ebre, la vespa asiàtica, el cranc americà o la tortuga de Florida. Totes elles afecten la biodiversitat en diferent mesura, els ecosistemes i fins i tot la salut pública.

El visó americà constitueix una amenaça per algunes espècies amenaçades de les comarques Tarragonines com la musaranya d’aigua ibèrica (Neomys anomalus), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) o la rata d’aigua (Arvicola sapidus). Per aquesta darrera, l’arribada del visó probablement és la causa d’algunes de les extincions locals que es coneixen a Catalunya. A més, és una amenaça per a les espècies d'ocells que nidifiquen al terra a les zones humides litorals, com és el cas de les colònies d’ocells del Delta de l’Ebre. En aquest context, la lluita contra el visó americà a les comarques de Tarragona se suma a l’esforç global per preservar la biodiversitat de Catalunya, davant l’amenaça de les espècies invasores.

Finançament i recolzament

Aquest projecte, anomenat "Seguiment, control i erradicació del visó americà - Línia 1", amb el número d'expedient 8004330008-2024-0015237, es realitza gràcies al suport i finançament de la Diputació de Tarragona, en el marc de les subvencions destinades a entitats sense ànim de lucre per al desenvolupament de projectes de protecció i millora del medi ambient, amb un import concedit de 21912 €.