Detectem la major concentració d’ocell de tempesta mai vista davant les costes de Catalunya

N’hem detectat grans concentracions que han superat el centenar d’exemplars, amb un màxim de 455, la xifra més alta registrada mai a Catalunya. Es tracta d’un fet excepcional a la costa catalana, tenint en compte que, fins ara, no s’havia detectat agrupacions de més de 100 individus.



En els darrers anys s’ha observat que les instal·lacions aqüícoles a mar obert tendeixen a atreure diverses espècies d’ocells marins. Aquestes estructures, a banda de convertir-se en un excel·lent punt de reunió i descans, esdevenen un punt d’alimentació per a diferents espècies, entre les quals destaca l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), l’au marina més petita d’Europa, que compta amb una subespècie pròpia del Mediterrani.


Per analitzar la relació entre aquestes piscifactories i la presència d'aus marines, entre 2015 i 2021 BioSciCat va portar a terme un estudi de les interaccions entre diferents espècies i les instal·lacions d’engreix de tonyina roja (Thunnus thynnus), a l’Ametlla de Mar, amb la col·laboració del grup Balfegó S.L.


Resultats de l’estudi

El 2015 es va descobrir unes concentracions mai citades anteriorment a Catalunya, que s’han anat repetint cada any, sobretot, abans de la reproducció, i quan aquesta s’està acabant. L’ocell de tempesta no es reprodueix a Catalunya. Les colònies més properes són a les illes Columbretes i a les Balears. Estudis recents demostren que es poden desplaçar més de 400 km des de la seva colònia de reproducció, a les zones d’alimentació.


Sembla, per tant, que l’activitat duta a terme a les instal·lacions piscícoles proporcionen oportunitats d’alimentació previsibles per als ocells de tempesta, que els permeten estalviar energia i temps. Això resulta especialment rellevant en períodes crítics com, per exemple, quan abandonen les seves colònies i marxen cap a alta mar a cercar aliment per als polls.


En aquests casos, disposar d'una font fiable d'aliment pot incrementar la supervivència i l'èxit reproductor de les poblacions d’aquesta espècie. Caldria aprofundir en l’estudi dels efectes que pot tenir l’ús de les instal·lacions d’engreix de tonyina roja com a zona d’alimentació.



Els resultats d’aquest estudi es poden consultar a l’article que hem publicat en el volum 64 (2021) del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears: https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2021v064/pdf.dir/Bolleti_2021v064.pdf (versió en anglès).


Tot i això, encara queden molts dubtes per resoldre sobre la biologia i conservació d’aquesta enigmàtica espècie pelàgica.

51 views