Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i d’Alerta del Visó americà: impulsem un projecte per al seguiment i conservació de la biodiversitat fluvial i de les zones humides.

Un projecte innovador de ciència ciutadana amb la participació de voluntaris, entitats de custòdia i gestors d’espais naturals.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Societat Catalana de Ciències per la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat) ha impulsat la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i d’Alerta de la Invasió del Visó Americà. La Xarxa pretén monitoritzar la distribució de les espècies autòctones amenaçades i controlar la presència i expansió del visó americà als hàbitats fluvials i a les zones humides.

Aquest projecte s’emmarca en un projecte de ciència ciutadana i es du a terme amb la col·laboració de diverses entitats amb projectes de custòdia fluvial, gestors d’espais naturals i persones voluntàries del territori.

Antecedents: els ecosistemes aquàtics i les espècies invasores

Segons l’Índex de Planeta Viu per a Catalunya (LPI-Cat), a l’any 2020 la meitat d’hàbitats associats a aigües continentals i quasi el 80% de les seves espècies es trobaven en un estat de conservació desfavorable (DTES 2019). El mateix any, es van detectar espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides de Catalunya, accelerant la degradació d’aquests entorns i agreujant la pèrdua de biodiversitat (EXOCAT, 2020). En el període 2002-2023, la tendència poblacional pels ambients d’aigües continentals va ser negativa, amb una davallada del 40% (Observatori Natura, 2025).

Els principals factors de pèrdua de biodiversitat global són la degradació i destrucció dels hàbitats, la sobreexplotació dels recursos naturals i l’expansió de les espècies exòtiques invasores (LPI, 2024). Aquestes espècies, introduïdes fora de la seva àrea de distribució natural, representen una greu amenaça per a la biodiversitat autòctona. Un exemple destacat a Catalunya és el visó americà  (Neovison vison), un mustèlid carnívor originari d’Amèrica del Nord considerat una de les espècies exòtiques invasores més nocives d’Europa i inclòs en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. El control i gestió d’aquesta espècie invasora és clau per a la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes d’aigües continentals del territori.

Aparició del visó americà a Catalunya

A Catalunya, el visó americà es va detectar al medi natural per primera vegada a l’any 1982, any en què diversos individus es varen escapar de dues granges pelleteres ubicades a Taradell i a Viladrau. Actualment, aquesta espècie ha colonitzat gran part de les comarques de Girona i Barcelona i, en menor mesura, de Lleida i Tarragona.

A Tarragona, es va detectar per primera vegada a la riera de Marmellà al 2005, i d’aleshores ençà se n’ha tingut constància a les conques del Gaià, Francolí i Siurana. L’èxit de la seva expansió està condicionat per l’absència de depredadors i competidors i, especialment, pel seu potencial invasor.

Comparació de la distribució del visó americà a Catalunya al 1987 respecte el període del 2015-2018.

Impactes del visó americà

Fora del seu hàbitat nadiu, el visó americà impacta negativament a la biodiversitat de l’indret on s’estableix. A nivell ecològic, és un fort competidor pels recursos alimentaris i per les zones de reproducció per a determinades espècies natives, com el visó europeu (Mustela lutreola), catalogat com a espècie en perill crític d’extinció (CR) i que presenta una tendència poblacional alarmantment decreixent.

El visó americà també exerceix pressió per depredació a diverses espècies amenaçades i/o en regressió. Concretament, sembla que podria ser el causant directe de l’extinció de la rata d’aigua (Arvicola sapidus) a gran part de Catalunya. Als sistemes fluvials de les comarques de Tarragona, representa una amenaça no només per la mateixa rata d’aigua, sinó també per a la musaranya d'aigua ibèrica (Neomys anomalus), la merla d’aigua europea (Cinclus cinclus) i el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). A més, és una amenaça potencial greu per a moltes espècies d’aus que nidifiquen al Delta de l’Ebre.

A nivell econòmic, el visó americà pot afectar negativament les poblacions de fauna cinegètica o piscícola, i a explotacions avícoles o piscifactories. A nivell sanitari, és un risc perquè és portador i transmissor del virus causant de la malaltia aleutiana i del SARS-CoV-2.

Visó americà (Neovison vison).

 Creació de la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i d’Alerta de la Invasió del Visó Americà

En els darrers anys, diverses entitats han realitzat esforços a les conques fluvials tarragonines per controlar el visó americà, aturant l’avanç de la invasió de l’espècie i eliminant-la de conques senceres, amb l’objectiu d’obtenir resultats i tècniques que permetin la implementació eficient de l’Estratègia de control i erradicació de l’espècie a Catalunya. En concret, convé remarcar l’erradicació de l’espècie des de l’any 2023 a la conca del riu Siurana. En aquell mateix any, el Parc Natural del Montsant va implementar un mecanisme de seguiment i detecció primerenca del visó americà per tal de capturar possibles exemplars que entressin al riu Montsant.

Amb l’experiència exitosa del sistema iniciat al riu Montsant, de manera innovadora per a l’estratègia de la lluita contra el visó americà, BioSciCat ha impulsat la creació de la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i d’Alerta de la Invasió del Visó Americà al conjunt de les comarques de Tarragona. La Xarxa està formada per estacions de control amb càmeres de fototrampeig en diversos cursos fluvials i zones humides gestionades per diferents participants a la Xarxa. Així s’obté una visió actualitzada de la distribució de diverses espècies semiaquàtiques d’interès de conservació, com la llúdriga, la rata d’aigua o la musaranya d'aigua ibèrica.

Llúdriga (Lutra lutra). Autoria: F. Aguilar

En el cas particular del visó americà, la Xarxa facilitarà la detecció ràpida de nous individus colonitzadors, i es podrà intervenir de manera proactiva abans que aquests puguin establir noves poblacions que amenacin a la biodiversitat local. A les zones on es detectin, BioSciCat actuarà de manera immediata per a capturar els individus. Per a fer-ho, s’utilitzaran plataformes flotants amb gàbies-trampa, una tècnica selectiva per aquesta espècie i molt eficaç. Per exemple, en llocs com les Hèbrides Exteriors (Escòcia) o a l’Anglia Oriental (Anglaterra), els programes de seguiment i control de visó americà han aconseguit reduir-ne dràsticament les poblacions i actualment només se’n detecten casos puntuals, amb resultats molt positius per a la fauna autòctona (Bonesi L., Rushton, S.P. & Macdonald, D., 2006; Moore & Helyay, 2010;  Fraser et al., 2013; Martin A.R & Vince J, 2019).

Autoria: Bioscicat

La Xarxa es va constituir formalment el passat 24 de març en una reunió amb els col·laboradors, en la qual es va acordar mantenir les càmeres de fototrampeig actives durant un mínim d’1 mes per a captar les espècies presents a les zones fluvials i humides on s’ubiquen. Inicialment, comptarà amb 36 estacions de mostreig, gestionades per vuit entitats (Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, Grup de Natura Freixe, GEPEC-Edc, GEVEN, Graëllsia, Molí del Fort, Sínia i BioSciCat), diversos gestors d’espais naturals i persones voluntàries. BioSciCat coordina el projecte oferint formació i assistència tècnica, tractament de dades i elaborant informes periòdics. El projecte es manté obert a la incorporació de noves entitats o persones que hi vulguin participar, amb la voluntat d’ampliar la Xarxa a altres punts del territori.

Ubicació de les primeres 36 estacions de mostreig de la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat a les comarques de Tarragona

La Xarxa afavorirà a la conservació de la biodiversitat a les comarques tarragonines de la fauna associada als hàbitats fluvials i zones humides, essent els què han sofert una major pèrdua de biodiversitat els darrers anys. També es crearà una base de dades específica i es contribuirà amb informació actualitzada a projectes com l’Atles de Mamífers, i la Xarxa d’Alerta d’Espècies Exòtiques Invasores (EEI).

Finançament i recolzament

Aquest projecte es realitza gràcies al suport i finançament de la Diputació de Tarragona, en el marc de les subvencions destinades a entitats sense ànim de lucre per al desenvolupament de projectes de protecció i millora del medi ambient, amb un import subvencionat de 22000€.