La “Cargola del Cap de Creus” podria estar extingint-se de la seva única localitat ibèrica

Finalitza el projecte d'estudi d'aquest endemisme del sud de França i el Cap de Creus

Fig1: Área de distribución de Eordium foetidum (L.) L’Hér. La mayoría de localidades se encuentran en el sur de Francia y la única localidad ibérica se mantiene en el Cap Norfeu, una pequeña península rocosa del sur de Cap de Creus

Ja s'ha completat els treballs sobre el terreny i l'anàlisi de les dades recollides en diverses campanyes al llarg d'enguany sobre la “cargola del Cap de Creus” (Erodiumfoetidum (L.) L’Her.), en el marc d'un projecte que ha desenvolupat BioSciCat dins del programa “Irrepetibles”, amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte demogràfic, i del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus.



El projecte ha llançat llum sobre diversos i importants aspectes sobre la biologia i ecologia d'aquesta petita planta les perspectives futures de la qual no són gens falagueres. La “cargola del Cap de Creus” creix en vessants i cantiles amb sòl pedregós o rocós, de naturalesa calcària. En el sud de França, per exemple, el fa en els massissos de Cévennes, Corbières, la Clape, Garrigues i els contraforts del Pirinenc oriental. En la península Ibèrica la seva única població coneguda resideix en el Cap Norfeu, una petita península del sud-est del Cap de Creus, ocupant un superfície de menys d'una hectàrea.


Un dels resultats interessants ha estat constatar que la de CapNorfeu és, amb molta probabilitat, l'única població Ibèrica de l'espècie, després de resultar infructuosos els esforços per a identificar-la en 10 localitats del Cap de Creus que, un model matemàtic predictiu elaborat ad hoc, assenyalava com potencialment aptes per a allotjar la “cargola del Cap de Creus”.


Fig2: Los pulvínulos de la “cargola del Cap de Creus” se secan completamente en verano y al final de esta estación brotan nuevas hojas y elementos florales que se desarrollarán a lo largo del otoño (izquierda). A la derecha se compara el aspecto del mismo pulvínulo en plena primavera (arriba) y al final del verano (abajo).

El característic cicle vital de la “cargola del Cap de Creus” exemplifica la seva adaptació al bioclima mediterrani. La planta, que creix en forma de petits coixinets o pulvínulos en les bretxes de les roques i entre les pedres, roman verd durant tot l'hivern i comença a desenvolupar les flors al final d'aquesta estació. Adquireix la seva màxima esplendor a la primavera, època en què llueix nombroses flors i fruits. Amb l'arribada de l'estiu i la sequera, les parts verdes de la planta (fulles, flors i fruits) s'assequen completament i moren. Supera així aquesta època desfavorable, amb la mínima despesa d'energia i recursos. Ja al final de l'estiu comencen a emergir del cep llenyós nous brots de fulles i gemmes florals que es desenvoluparan al llarg de la tardor.


Fig5: Comparación de los recuentos efectuados en 2010 y 2020.
Fig4: Resultados de los trabajos de recuento de individuos. Para ello, el área de distribución se dividió en distintos sectores. El color de cada sector refleja la densidad de individuos. Para cada sector las cifras indican el número mínimo y máximo de individuos (por las incertidumbres derivadas de la identificación de pulvínulos en las imágenes de los acantilados tomadas con un dron).

Però el resultat que ha suscitat una major preocupació ha estat el recompte d'efectius. Els individus de la “cargola del Cap de Creus” van ser comptats directament sobre el terreny i amb l'ajuda de les imatges d'alta resolució preses per un dron en els cingles i penya-segats adjacents. Aquest treball va llançar la xifra d'un mínim de 4808 individus. Si no tenim en compte la població de les noves localitats trobades en el Cap Norfeu al llarg d'aquest projecte (371), resulta que, en deu anys, la població ha vist els seus efectius disminuïts en una tercera part.



La tendència regressiva haurà de confirmar-se amb recomptes ulteriors, ja que desconeixem la variabilitat interanual en el creixement de nous individus. En qualsevol cas, les amenaces potencials més evidents per a l'espècie, com els incendis forestals, el pasturatge, el progrés de la vegetació llenyosa o la pressió antròpica no semblen haver estat, durant l'últim decenni, prou importants per a explicar el declivi observat. El canvi climàtic podria explicar, almenys en part, aquest descens de la població. També s'ha reportat una tendència regressiva en algunes de les poblacions franceses, segons el INPN (Inventaire National du Patrimoine Naturel).


64 views