Veuen la llum les primeres imatges de “Someretes al Cap” un film emocionant i insòlit en tots els sentits.
Es tracta del primer projecte cinematogràfic produït en l'estat espanyol que aborda la crisi biològica planetària. La pel·lícula es troba produïda per BIOSCICAT i MN Films, i compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica a través de la Fundació Biodiversitat, i la participació, entre altres, d'Eduardo Punset.
La pel·lícula recorre a la narrativa i el llenguatge cinematogràfic en una nova estratègia que busca acostar la naturalesa a tota la societat per a emocionar-la i comprometre-la. Per a això, funda un univers màgic per a narrar una història bella i commovedora que el destí va crear entrellaçant capritxosament l'existència de petites criatures, i grans homes, entre les quals es troba la infància d'Eduardo Punset.
La pel·lícula s'ajuda del nen que tots vam ser algun dia per a colar-se en la nostra consciència i influir-la, i ens revela l'origen de l'extrema sensibilitat i del pensament vital del famós economista, polític i divulgador científic.
Tarragona, 28 de desembre de 2018
LA PRIMERA PEL·LÍCULA PRODUÏDA EN L'ESTAT ESPANYOL QUE ABORDA LA CRISI BIOLÒGICA
En un moment en què veuen la llum grans produccions documentals internacionals concebudes per a plantejar, des de la denúncia, la greu crisi ecològica i biològica que compromet el nostre futur, BioSciCat aposta per una fórmula diferent: “Someretes al Cap” (Somiant Someretas).
Efectivament, “Someretes al Cap” serà el primer projecte de cinema-documental produït en l'estat espanyol que abordi la pèrdua de biodiversitat planetària proposant-nos reflexionar respecte a la relació que com a societat mantenim amb la naturalesa, però no ho farà mitjançant imatges impactants i desoladores, com tampoc provocarà a través de missatges apocalíptics o reivindicatius. I és que “Someretes al Cap”, és una altra cosa.
El projecte cinematogràfic es troba produït per BIOSCICAT i MN Films, i compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica a través de la Fundació Biodiversitat, i la participació, entre altres, d'Eduardo Punset.
CAL PORTAR LA NATURALESA A TOTA LA SOCIETAT, SENSE EXCEPCIÓ, I EMOCIONAR-LA
Es tracta d'un projecte cinematogràfic que neix d'una convicció: l'única esperança de preservar el miracle de la naturalesa, passa per construir en la nostra societat una cultura de profunda admiració cap a aquesta, i de respecte per totes les formes de vida. Es tracta, en definitiva, de forjar una actitud que es converteixi en un tret cultural identitari del nostre pensament col·lectiu com a societat, i que sigui inqüestionable, indestructible, i independent de l'ideari polític individual.
Neix d'aquesta convicció, però també de la certesa que només podem lluitar per allò que estimem. I com fer perquè tota la societat desitgi i exigeixi la conservació de la naturalesa per davant de qualsevol altre benefici? Aquest repte planteja un canvi de paradigma: cal portar la naturalesa a tota la societat, sense excepció, i emocionar-la. I quina és la millor manera? Sens dubte, el cinema.
Aquesta és la raó per la qual BIOSCICAT ha apostat per fugir del gènere clàssic del documental científic, i recórrer a la narrativa i el llenguatge cinematogràfic a través de “Someretesal Cap”, assajant noves fórmules pensades per a obrir els ulls a tota la societat davant la bellesa de la vida, i per a influenciar a aquell públic que mai abans es va interessar pel documental de naturalesa.
La proposta: fusionar gèneres, prenent el millor de cadascun d'ells. Del documental científic i naturalístic, l'inigualable poder de seducció que desborda la naturalesa (en format 4k) i els punts de vista que ofereixen les tècniques del gènere, així com la possibilitat de presentar un relat científic autoritzat. De la ficció i el llenguatge cinematogràfic, la màgia hipnòtica de la seva estètica i la força narrativa d'històries reals que emocionen i atrapen.
EL PETIT PUNSET I LA SOMERETA: SEMPRE QUEDEN GRANS HISTÒRIES ESPERANT A SER EXPLICADES
Per descomptat, el documental pretén conscienciar de la greu crisi biològica que sofreix el planeta així com exposar les raons estrictament científiques per les quals la humanitat hauria de reaccionar urgentment.
Aquests són els arguments científics. Però més enllà d'ells, la veritable qüestió nuclear sobre la qual incideix la pel·lícula-documental és una altra: els arguments emocionals. El film busca reavivar en nosaltres els vincles emocionals que ancoren les seves arrels, d'una manera atàvica, en nostres més íntimes experiències individuals amb la naturalesa, i que són la força principal per a estimar-la visceralment i per a revelar-nos davant la idea de ferir-la. Aquestes emocions i la seva transmissió, aquesta és la qüestió.
Els arguments científics exigien ser narrats per una veu autoritzada amb capacitat per a accedir i influenciar al gran públic. Els emocionals també. Era necessari a més tenir una història real i cautivante que fos capaç d'atrapar i de commoure. Encara que sembli impossible, existeix una història i existeix aquesta veu: la somereta de Montsant, i Eduardo Punset.
La capritxosa i inesgotable imaginació de la realitat va voler crear a les muntanyes de Montsant una història commovedora entorn d'una diminuta criatura única en el món, l'existència de la qual acaba unint diverses vides malgrat semblar estar relegada a la imaginació d'un nen. Un nen la relació del qual amb els animals acabaria marcant per sempre la seva manera de comprendre el món, i a través d'ell, la de milions de persones: el petit Eduardo Punset.
La de la somereta és una història d'éssers i existències capritxosament entrellaçades, i de fets inverisímiles. Aglutina l'ànsia per descobrir i desxifrar el món vivent de grans homes, l'oblit injust de científics abnegats, l'ombra de l'extinció planejant sobre criatures irrepetibles, segones oportunitats que rarament concedeix la naturalesa i, al final, l'emoció en els ulls encesos d'un nen davant un ésser viu irrepetible.
La pel·lícula funda un univers màgic i captivador per a narrar una història tan bella com commovedora, i s'ajuda del nen que tots vam ser algun dia per a colar-se en la nostra consciència, i influir-la definitivament.