Conclouen els primers estudis per a desxifrar el microcosmos de vida que s'amaga en les fonts

És la primera vegada en el món que es duen a terme prospeccions en un ecosistema mediterrani per a inventariar la desconeguda i extraordinària riquesa que amaguen les fonts naturals.


Els hàbitats fontanales són un dels últims oasis de vida que quedaven per explorar en el bioma mediterrani, i podrien ser els punts calents de biodiversitat més rics en vida, i alhora més amenaçats davant el canvi climàtic .


Els treballs s'han desenvolupat en el marc del programa “Fonts Naturals” de Bioscicat, i han comptat amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, i amb el Govern Balear.


Han servit per a demostrar que les fonts naturals ibèriques serien un dels hàbitat més vulnerables i amenaçats davant el canvi climàtic: contenen unes taxes de biodiversitat inimaginables i depenen íntimament del cicle hidrològic.


Tarragona. 25 de Setembre de 2018

Els ambients aquàtics en general (rius i torrents, aiguamolls, llacunes, etc.) són els hàbitats més rics i desconeguts dels ecosistemes continentals mediterranis. Això és una cosa que la ciència sap des de fa decennis. Sabem a més que, malgrat albergar la major part de la riquesa biològica, es troben insuficientment estudiats.


Per si això fos poc, en els paisatges més característicament mediterranis en els quals el clima imposa unes condicions d'aridesa estival més extrema, l'ecosistema fluvial s'esvaeix i entra en col·lapse. En aquest moment, tota la riquesa biològica aquàtica continental troba refugi en un hàbitat fràgil i minúscul, però màgic: les fonts naturals. Els hàbitats fontanales, posseeixen a més unes condicions ecològiques que els fan únics, de tal manera que acullen comunitats i organismes exclusius.


Aquestes i altres raons fan pensar que les minúscules fonts mediterrànies podrien constituir en el seu conjunt un ecosistema en xarxa, difús i imperceptible, però que albergaria les majors taxes de biodiversitat conegudes, i que d'ell podria dependre la supervivència de la resta de la biodiversitat aquàtica mediterrània. Malgrat això, és un hàbitat inexplorat i desconegut, del qual molt poc se sap, i que tenen una dependència absoluta del cicle de l'aigua, per la qual cosa serà un dels ambients més exposats al canvi climàtic.


Per aquest motiu, ha estat llançat el programa “Fonts Naturals” de BioSciCat, el qual persegueix explorar i desxifrar l'íntim i secret microcosmos que s'amaga en l'ecosistema fontinal, per a així promoure la seva protecció i conservació a través de diferents mesures de gestió, comunicació i incidència política.


En el marc d'aquest programa, la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat ha impulsat diversos estudis per a explorar per primera vegada en el món les riques i complexes comunitats biològiques de les fonts mediterrànies. Conèixer-les i comprendre-les és el primer pas per a poder-les conservar.


​Els estudis que ara finalitzen, corresponen als desenvolupats entre els anys 2017 i 2018 amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, i del Govern Balear, a través del Servei d'Espais Naturals. Han comptat també amb el suport del Paratge natural de la Serra de Tramuntana i són la conclusió d'una primera etapa de recerca que es va iniciar l'any 2012 amb el suport de la Diputació de Tarragona, La Generalitat de Catalunya i el Parc Natural de Montsant.


Les dades i resultats dels estudis desenvolupats han servit per a demostrar que les fonts naturals són probablement els oasis de vida més rics, desconeguts, fràgils i amenaçats davant el canvi climàtic dels ecosistemes ibèrics (i és que, en els pocs metres quadrats que sumen la xarxa fontanal de qualsevol serra ibèrica, s'amaga una gran fracció de tota la seva riquesa biològica: la prospecció de 10 petites surgencias de la serra de Tramuntana (Balears) ha permès identificar gairebé 400 tàxons biològics, mentre que les 10 fonts analitzades de la serra de Montsant (Catalunya) van llançar un inventari de més de 500. En tots dos casos s'estima que la riquesa total és molt superior.


D'altra banda, s'ha revelat un resultat inesperat: les comunitats biològiques de cada ambient fontanal són exclusives i diferents de les de qualsevol altra font, la qual cosa fa de cadascuna d'elles un univers biològic únic i irrepetible.


Per tant, els estudis han servit en últim terme per a avançar en la identificació i el plantejament d'un nou repte per a la conservació de la riquesa biològica espanyola i mediterrània: les altíssimes taxes de biodiversitat trobades revelen que ens trobem davant una situació desconeguda de greu amenaçada del nostre patrimoni biològic, atès que les fonts es troben davant un gradual i constatat procés de desaparició i simplificació, són un ambient superficialment escassíssim, els escenaris de canvi climàtic són altament desfavorables per a l'hàbitat, i res se sap de les seves comunitats i ecologia.



Finalment, aquest nou projecte ha permès elaborar els primers articles científics i tècnics (“FIRST DATA ONBIOLOGICALRICHNESSOFMEDITERRANEANSPRINGS”), els quals revelen aquestes dades i serveixen per a iniciar un procés de sensibilització respecte a la problemàtica, la qual cosa és del màxim interès tenint en compte que l'escenari descrit és totalment desconegut per la ciència i pels tècnics i administracions competents. A més s'han elaborat unes primeres directrius de gestió, i s'ha obert ja una via de comunicació i transferència de coneixement amb 65 parcs naturals i nacionals espanyols. Aquests nous canals oberts permetran anar transferint i dotant de coneixement, dades i experiències de gestió a aquests espais naturals i a les administracions ambientals, la qual cosa es veurà facilitat també gràcies als nous projectes de comunicació que veuran la llum en els pròxims mesos.


394 views