Desenvolupem estudis i assagem nous mètodes moleculars per conservar la rata d’aigua a Catalunya

Amb el suport del Parc Natural de la Serra de Montsant i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, BioSciCat desenvoluparà al llarg del 2022 diversos estudis per avançar en el disseny de la futura estratègia de conservació de la rata d’aigua (Arvicola sapidus) a Catalunya, un petit mamífer rosegador semiaquàtic immers en un precipitat i incompressible procés de rarefacció en tota la seva àrea de distribució.


El declivi d’un espècie insubstituïble

La rata d’aigua (Arvicola sapidus) és un petit rosegador semiaquàtic que ha evolucionat i coexistit amb la nostra espècie des del Pleistocè superior, desenvolupant una funció clau en la major part dels ecosistemes fluvials i les zones humides de la península ibèrica i part de França.

Tot i aquesta dilatada i exitosa història biològica, i d’haver estat conegut i documentat com un tàxon abundant en temps recents, aquest endemisme galo-ibèric és troba avui dia immers en un procés precipitat, generalitzat i desconcertant de regressió geogràfica i demogràfica que sembla afectar-lo -encara incomprensiblement- en tota la seva àrea de distribució.


A França ha estat constatada una reducció sobrevinguda de l’espècie, tant en el nombre d’individus com en el número de nuclis poblacionals, mentre que a la península ibèrica la seva regressió ha estat anunciada per tots els autors que han estudiat localment la seva evolució en diferents enclavaments de Castella, Lleó, Galicia, Navarra o Andalusia. D’altra banda, el sondeig nacional de la rata d’aigua -realitzat recentment a tot el territori de l’Espanya continental-, ha revelat la seva desaparició en gran part de la cornisa cantàbrica (entre la meitat oriental d’Astúries i França), i la seva rarefacció en grans territoris on sembla haver esdevingut escassa (vall de l’Ebre, Pirineus, Sistema Central i Sierra Morena). L’espècie seria ja aparentment molt infreqüent en tot els territoris litorals del llevant ibèric, on ha estat trobada principalment a zones humides (i no en sistemes fluvials) i a la proximitat del Sistema Bètic.


A Catalunya, tot i que no es disposa de dades o estudis que permetin conèixer l’evolució seguida per l’espècie en els darrers decennis, el cert és que, sembla evident que la rarefacció generalitzada en totes les vessants del llevant ibèric afecten també les poblacions catalanes. I no només això: el sondeig estatal reporta que només ha estat trobada en el 19,4 % de les quadrícules prospectades al territori de Català. De la imatge global obtinguda en el cens estatal, i tenint en compte que als anys 80 del passat segle se li presumia una distribució que cobria pràcticament la totalitat del territori, podria deduir-se que l’espècie hauria desaparegut ja de grans sectors hidrogeogràfics de Catalunya. Es tracta doncs d’un mamífer clau dels nostres ecosistemes que pateix una greu i sobtada recessió, motiu pel qual ha estat declarada el passat setembre com una espècie en règim de protecció especial al ser inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022) en la categoria de “Vulnerable”.


Primers estudis per la conservació de la rata d’aigua a Catalunya

El reconeixement del seu preocupant estat de conservació mitjançant la seva inclusió al Catàleg de fauna amenaçada, obliga a l’elaboració d’un Pla de Conservació de l’espècie en un màxim de 5 anys. Això no obstant, tot i que aquest futur Pla hauria de permetre, eventualment, frenar el declivi de la rata d’aigua a Catalunya, el cert es que encara no són suficientment conegudes les causes de la seva recessió i el paper que juga cadascuna d’aquestes en la seva progressiva desaparició en diverses conques hidrogràfiques. A més, tampoc es compta amb dades de l’evolució recent de les poblacions en resposta als canvis en el territori i en els ecosistemes dels que depèn, ni disposem de mitjans i mètodes per abordar el seguiment i estudi de l’espècie a grans escales geogràfiques.



En resposta a aquestes circumstàncies, des de BioSciCat s’ha impulsat un primer paquet d’estudis amb els que s’espera avançar en diversos àmbits:


Un primer objectiu plantejat és millorar el coneixement sobre l’espècie obtenint informació de l’evolució real d’una de les millors poblacions que resten a Catalunya, i sens dubte la millor coneguda -gràcies a estudis anteriors-: la població del riu Montsant. Per assolir aquest objectiu s’han impulsat estudis de camp que permetran prospectar la distribució de l’espècie en l’àmbit geogràfic de la conca del riu Montsant, repetint així, els estudis de cens que havien estat desenvolupats en el passat per altres autors (el que permetrà conèixer la seva evolució).


Un segon element motivador ha estat la necessitat de comprendre l’evolució demogràfica desigual d’aquesta població respecte a l’observada en les poblacions de la resta de conques de Catalunya. Sota la sospita que, entre d’altres causes, el singular funcionament hidrodinàmic d’aquesta conca (en resposta a la regulació hidrològica) podria jugar un paper central en l’estabilitat de les poblacions, s’ha previst l’anàlisi dels processos hidro i morfodinàmics que governen la conca; d’aquesta manera s’espera comprendre millor com les variables hidrogeomorfològiques modelen l’hàbitat disponible de l’espècie i la seva estabilitat en el temps, i com influencien la seguretat física de les seves colònies. Aquests estudis permetran aprofundir en les relacions ecològiques de l’espècie amb la hidrologia de conques regulades, un aspecte mai abans considerat per altres autors.



Per últim, s’ha plantejat una línia de recerca orientada a assajar i avaluar el possible ús de tècniques genètiques moleculars de metabarcoding d’ADN, per detectar indirectament la presència d’Arvicola sapidus al seu hàbitat natural. Es tracta de tècniques no invasives [Genetic non-invasive sampling (gNIS) methods] que poden oferir la possibilitat de monitoritzar poblacions de mamífers de manera més efectiva i menys costosa a grans escales geogràfiques. La idea es prospectar la viabilitat real de posar a punt els mètodes de metebarcoding com a eina útil i àgil pel seguiment a diferents escales territorials de l’espècie, això és, per monitoritzar els canvis en la geografia de les seves poblacions i, si fos el cas, en les densitats d’aquestes.


Amb aquests estudis i recerques esperem ajudar a conservar la població de rata d’aigua del riu Montsant, una de les millors reserves demogràfiques de l’espècie a Catalunya, així com establir-la com a “població control i de referència” pel seguiment de l’evolució de l’espècie a llarg termini a escala regional, especialment en el marc del futur Pla de Conservació. A més, els treballs són impulsats amb l’esperança que aportin una millor comprensió de l’ecologia de l’espècie i del mode en que la gestió hidrològica influencia les seves tendències demogràfiques, alhora que ens permetin disposar d’eines moleculars pel seu seguiment. Aquests avenços poden esdevenir claus en el disseny de la futura estratègia de conservació de l’espècie.



Finançament i recolzament

Volem destacar que aquests treballs de recerca han estat impulsats gràcies al recolzament i el finançament de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.


Aquest finançament es troba articulat mitjançant la Resolució ACC/2603/2021, de 4 d’agost, una convocatòria de subvencions adreçada a la gestió dels espais naturals de Catalunya, i a la conservació dels hàbitats i espècies amenaçats, en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022. Ha estat cofinançat per la Unió Europea, a través de FEDAR (43%), i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (57%).


Els estudis i treballs descrits no serien possibles sense el recolzament tècnic i logístic del Parc Natural de la Serra de Montsant (Josep Maria Blanch i David Iturria), i dels especialistes del Servei de Fauna i Flora del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (Santi Palazon), i l’assessorament d’Isabel Mate, pionera en l’estudi de les poblacions de rata d’aigua del riu Montsant.

36 views