• Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de Instagram
  • Blanca Facebook Icono
  • Blanco Icono Vimeo

Totes les nostres vides tenen un color

Les Illes de la Pell Blava

"Les Illes de la Pell Blava" és un homenatge a la fràgil bellesa de la pell balear, i un tribut a les dones i homes que es van fusionar amb la natura d'aquestes illes per fundar-hi un paisatge d’una sensualitat irresistible.

Mitjançant aquest homenatge, BioSciCat pretén ajudar a forjar, entre els hereus d'aquesta terra, la consciència que la lenta destrucció de la seva pell acabarà comportant la desaparició d'una estètica i una manera màgica i poètica d'entendre la vida.

 

Les Illes Balears són un dels últims reductes que encara conserven les essències més genuïnes i atàviques del món mediterrani. Així ho demostra el fet que s'hagin convertit en l'únic racó de la vella Europa on mai no ha deixat de ressonar el "Cant de la Sibil·la", un càntic d'origen medieval -declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO – que és ja part de l’eco i la llum d'aquesta pell blava.

FITXA TÈCNICA

Idea, textos i direcció:  GUILLERMO GARCÍA

Fotografía:  JAVIER BARÓN

Música:  MARIA DEL MAR BONET  (Cant de la Sibil·la)

Direcció de Producció:  MARGA MANZANO

Producció tècnica de filmacions:  JAUME SOLÉ

Cap de Producció:  ODA CADIACH

So i muntatge:  JAVIER BARÓN 

Distribució i comunicació:  CRISTINA GARCÍA BAYLO

COL·LABORACIONS

Maria del Mar Bonet (Interpretació del “Cant de la Sibil·la”).

Discogràfica ©PICAP (Drets àlbum “Amic, Amat”).

©MN Films (Producció tècnica i artística)

Govern de les Illes Balears (Suport i distribució)

AGRAÏMENTS

Catalina Massutí, Maria Mas (Servei d'Espais Naturals)

Yanni Munujos (Management Maria del Mar Bonet)

LA PELL BLAVA

En l'imaginari col·lectiu, dins i fora d'Europa, la "mediterraneïtat" és una de les expressions paisatgístiques i culturals més màgiques i seductores que s'han derivat de la interacció entre l'espècie humana i la natura. És, en realitat, una manera ètica i estètica diferent de comprendre la llum, el temps, el paisatge, la vida.

Entrar en el món mediterrani és com submergir-se en un univers sensorial i vivencial únic, que destil·la la saviesa vital de les cultures clàssiques que el van modelar pacientment durant mil·lennis. Aquest paisatge sensorial és com una mena de subtil mantell, salat i fràgil, que ho cobreix tot, una pell antiga amb una delicadesa estranya i blava que li confereix una bellesa encisadora i inexplicable.

Les Illes Balears són un dels ultimíssims paradisos on es conserven reductes escènics en els quals, observar aquesta mediterraneïtat esculpida en el paisatge, encara és possible. La pell balear encara posseeix aquesta delicada sensualitat blava, i sobre ella es conserven algunes de les expressions més sublims del paisatge mediterrani.

 

No obstant això, aquests santuaris paisatgístics cada vegada són menys, i la seva preservació només serà possible si una veritable consciència col·lectiva de profund respecte vers aquests s'acabava forjant en la nostra societat.

“La pell balear encara conserva en la seva geografia racons d'una sensualitat remota, antiga i blau. Les "Illes de la Pell Blava" és un homenatge a aquesta bellesa, i un advertiment de la seva extrema fragilitat.”

"Les Illes de la Pell Blava" és un assaig per buscar noves fórmules audiovisuals que permetin arribar al gran públic i plantejar una veritat tan incòmoda, com innegable: el paisatge en el qual hem crescut ens ajuda a comprendre qui som, la manera com el tractem, també. Ha estat produït per tal d'alertar als hereus d'aquestes illes, i a tots aquells que s'han sentit atrets alguna vegada per la seva bellesa, de l'extrema fragilitat de la seva pell blava.

MARIA DEL MAR BONET I EL ‘CANT DE LA SIBIL·LA’

El "Cant de la Sibil·la" és un càntic medieval d'origen pagà, a través del qual s’evocaven i escenificaven durant la missa del Gall les profecies apocalíptiques que vaticinaven la fi del món i el judici final. Eren anunciades per les Sibil·les, profetesses de l'Antiguitat clàssica (d'Àsia menor primer, i de Grècia i Roma després). La seva integració musicada i teatralitzada en la litúrgia cristiana cada vegada posseïa una escenificació més sofisticada, buscant alleugerir la pesadesa de les llargues cerimònies que en la nit de Nadal es dilataven fins l'alba (el cant del Gall).

La primera versió musical de la qual es té constància data de l'any 975. El Cant de la Sibil·la es va estendre al llarg de l'edat mitjana per l'Europa mediterrània, multiplicant-se les llengües en què era interpretada (llatí, occità, català, castellà, etc. .) i els territoris en els quals es popularitzava (França, Itàlia, Castella, Navarra, illes mediterrànies, etc.).

Els versos sibil·lins van acabar convertint-se en un himne popular i un autèntic símbol d'identitat que va arribar a ressonar en els temples de tota la conca mediterrània, fins que el Concili de Trento va acabar prohibint les celebracions d'origen pagà. La forta resistència popular no va poder evitar que el ressò del Cant de la Sibil·la s'esvaís progressivament a tota Europa.

Efectivament, es va apagar per sempre aquest símbol de les llunyanes nits mediterrànies, però va quedar acantonat en dos racons remots: Mallorca i Sardenya.

Després de més de mil anys, el Cant de la Sibil·la és avui un autèntic símbol d'identitat col·lectiva en l'imaginari cultural balear, i la seva persistència com a cant popular és una prova més que les Illes Balears són un dels últims refugis en els quals millor es conserva l'essència del món mediterrani. No en va, l'any 2010, el Cant de la Sibil·la va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Les Illes Balears són un dels últims reductes on encara es conserven les essències més genuïnes i atàviques del món mediterrani. Així ho demostra el fet que s'hagin convertit en l'únic racó de la vella Europa on mai no ha deixat de ressonar el "Cant de la Sibil·la", un cant que és ja part de l'eco i la llum de la seva pell blava.

El Cant de la Sibil·la ressona de nou en catedrals i esglésies dins i fora de les Illes Balears. Els versos d'aquest cant són, avui més que mai, un autèntic himne de les Illes Balears, quelcom que sens dubte ha estat possible gràcies a una veu que s'ha convertit en l'ambaixadora més universal d'aquests versos: la veu de Maria del Mar Bonet.

Des de l'any 1979, Maria del Mar Bonet ha recitat de manera incessant el Cant de la Sibil·la en temples i ciutats de la mediterrània, aconseguint sens dubte les interpretacions més sublims d'aquest himne Balear i fent que les seves notes i versos hagin quedat indefectiblement units per sempre a la seva veu. Gràcies amb ella aquest cant a la mediterraneïtat torna a sonar a totes les ribes remotes de l'altre costat del mar balear.

EL PROJECTE

 

Les "Les Illes de la Pell Blava" (The Blue Skin Islands), és un homenatge sensorial en forma de curtmetratge a un dels paisatges més icònics i irrepetibles de la Mediterrània.

El projecte s'emmarca dins una estratègia impulsada per BioSciCat amb l'objectiu de promoure la preservació dels ecosistemes mediterranis de la península Ibérica i les Illes Balears. L’esmentada estratègia ve motivada per la convicció que aquesta fita només serà assolida si som capaços de construir a la nostra societat un pensament i una cultura de profund respecte cap a tot el que ens envolta. En definitiva, es pretén assolir i influenciar així al "gran públic" (a tota la societat, sense excepció) fent ús de la capacitat de seducció que ofereix la comunicació audiovisual en general, i el llenguatge cinematogràfic en particular.

En aquest context, "Les Illes de la Pell Blau" constitueixen la primera producció en format de microaudiovisual (juntament amb la sèrie "It 's Christmas Time in Nature") de tot un seguit que veurà la llum al llarg dels propers anys. El seu format ha estat concebut per ser distribuït principalment a través de falques televisives, xarxes socials, i altres espais online.

ENFOCAMENT TÈCNIC I ARTÍSTIC

 

L'estratègia comunicativa del projecte i l'enfocament artístic a nivell cinematogràfic, exigia crear un homenatge sensorial a les Illes Balears d'una factura estètica sense precedents, un film, en definitiva, que permetés transmetre l'extrema sensualitat del paisatge balear, alhora com subratllar la seva delicadesa i fragilitat d'una manera mai abans vista.

Per això, tot i tractar-se d'una obra audiovisual de format breu (curtmetratge), ha exigit una complexa i minuciosa producció tècnica i artística en format cinematogràfic 4K executada durant més de dos anys.

PRODUCCIÓ I FINANÇAMENT

 

El curtmetratge ha estat impulsat, produït i íntegrament finançat per la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat), si bé ha comptat per a la seva producció amb el suport i l'assessoria tècnica i artística de MN Films ©.

 Ha estat possible gràcies a les col·laboracions desinteressades de Maria del Mar Bonet (interpretació del "Cant de la Sibil·la"), i la discogràfica Picap© (Drets de l'àmbum "Amic, Amat")

  • Twitter - círculo blanco
  • Instagram - White Circle
  • Facebook - White Circle
  • Vimeo

​© 2019 BIOSCICAT