top of page

Els tresors biològics amagats: impulsem els primers treballs per estudiar els mol·luscos endèmics dels ecosistemes subterranis del Parc Natural de la Serra de Montsant

Amb el suport del Parc Natural de la Serra de Montsant i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, BioSciCat ha desenvolupat els primers treballs per estudiar les espècies amenaçades subterrànies del Parc Natural de la Serra de Montsant, i obtenir així informació per elaborar la futura estratègia de conservació d’aquestes espècies protegides.



L’origen de tot: una troballa inesperada i excepcional


Els ecosistemes aquàtics són els que pateixen la major pèrdua de biodiversitat coneguda, essent la fauna subterrània i crènica (de les surgències i fonts naturals) la més desconeguda, rica en endemismes, i vulnerable.


Recentment, treballs de prospecció biològica (Alba et al., 2009; Corbella et al., 2009) consistents en l’anàlisi de sediments provinents dels aqüífers i expulsats a través d’una surgència natural de la serra de Montsant (la Font de la Pastera), a Tarragona, van donar lloc a la descripció de tres espècies de cargols noves per a la ciència (Moitessieria pasterae, M. prioratensis i Guadiella ballesterosi), a més de la identificació d’exemplars d’una espècie (M. seminiana) per la qual només es coneixia una altra localitat. Aquesta troballa ha de ser considerada absolutament excepcional, i senyalava la possibilitat de que els ecosistemes aquàtics subterranis de la serra del Montsant fossin un punt calent (hotspot) de fauna estigobia o estigobiont, es a dir, d’organismes habitants del intersticis subterranis saturats d’aigua.


Comprendre per conservar


Es tracta d’organismes pertanyents a dues famílies de mol·luscos (Moitessieridae, Hydrobiidae) dels quals no es té pràcticament cap coneixement de la seva biologia i autoecologia (ambients que ocupa i requeriments ecològics), i que sembla que poden arribar a ser endèmics d’un únic aqüífer o, fins i tot, d’un sector o compartimentació d’aquest. Per aquesta raó, no només tenen una enorme importància biològica, sinó que es considera que són altament vulnerables a qualsevol pertorbació, ja sigui natural (com per exemple una sequera extrema), o artificial (com ara les pressions químiques, la sobreexplotació hídrica, o el canvi climàtic). Atenent aquesta sensible situació de vulnerabilitat, les quatre espècies van ser incloses al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya, dues d’elles en la categoria de “en perill d'extinció” (M. pasterae i M. seminiana), i dues com a “vulnerables” (M. prioratensis i Guadiella ballesterosi). Aquesta inclusió, no només els atorga una efectiva protecció jurídica, sinó que comporta l’obligació de desenvolupar per part de l’administració ambiental (Generalitat de Catalunya) estratègies orientades a, o bé millorar l’estat de conservació de les seves poblacions, o bé establir mesures preventives de gestió i protecció, segons sigui la seva situació d’amenaça i vulnerabilitat. El cert és, però, que el disseny d’aquestes estratègies, que hauran de ser recollides en documents normatius coneguts com a Plans de recuperació i Plans de conservació, són difícilment abordables tenint en compte l’absolut desconeixement respecte la geografia real que aquestes quatre espècies tenen (un factor clau per determinar la seva vulnerabilitat), la seva biologia i ecologia, i les pressions o amenaces a les quals estan sotmeses. De fet, catorze anys desprès dels treballs en que van ser trobades per primera vegada, cap de les quatre espècies havien estat retrobades posteriorment, i la font de la Pastera era encara la única localitat coneguda al món per a tres d’aquestes espècies, endèmiques del Montsant.


Davant d’aquesta situació, Bioscicat va dissenyar i proposar a la Generalitat de Catalunya un conjunt de treballs que permetessin obtenir una millor comprensió de la situació real de vulnerabilitat d’aquestes espècies, la qual depèn en gran part de la seva distribució, fins aleshores en gran part desconeguda.


Els primers estudis


Amb el recolzament del Parc Natural de la Serra de Montsant i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Bioscicat ha desenvolupat, entre gener i juny de 2024, els primers estudis per avançar en el coneixement de les quatre espècies de mol·luscos dels ecosistemes subterranis de la serra de Montsant que es troben actualment protegits. S’ha comptat a més amb la participació de taxònoms especialistes de l’Associació Catalana de Malacologia (Sergio Quiñonero i Joaquín Soriano).



Els treballs de prospecció biològica i caracterització de l’hàbitat, han tingut per finalitat avançar en el coneixement de la distribució dels mol·luscos estudiats, identificar les seves poblacions, caracteritzar l’ambient hidroquímic en el que viuen, i intentar comprendre el seu esquema espacial en funció dels compartiments aqüífers que han impulsat la seva especiació i que expliquen la seva distribució. Amb aquesta finalitat, s’ha desplegat un intens programa de prospecció biològica en tot el sistema fontinal de la serra de Montsant, estudiant i mostrejant les surgències i fonts de major interès (un total de 37). S’ha estudiat el funcionament i les característiques hidrogeomorfològiques de cada surgència per tal de plantejar el seu mostreig, i s’han obtingut diverses mostres dels sediments arrossegats pels cabals emergents, que posteriorment han estat processades i analitzades en laboratori a càrrec de taxònoms especialistes a través de diverses tècniques. En segon lloc, s’ha estudiat el massís des del punt de vista hidrogeològic, recopilant tota la informació geològica i hidroquímica existent i desenvolupant noves anàlisis fisicoquímiques de les surgències mostrejades.



Resultats inesperats, i tresors impensables


Els treballs executats han permès ampliar enormement el coneixement que es tenia de les quatre espècies estudiades, especialment respecte a la seva distribució, una informació sens dubte de màxima importància per establir la futura estratègia de conservació que haurà de ser dissenyada els propers anys.


Per una banda, la prospecció de la fauna malacològica estigobiont dels aqüífers del Montsant, tot i haver estat intensa i exitosa (ja que ha revelat l'existència d'una rica comunitat), no ha permès detectar cap altra població de M. pasterae, si bé l’espècie ha estat retrobada a la surgència a on va ser descrita originalment. Aquesta circumstància, tot i que no permet descartar l’existència de més poblacions, obliga a establir preventivament mesures de conservació més rigoroses; i és que resultaria plausible que aquesta espècie tan sols poblés un petit sector de les masses d’aigua subterrànies de la serra, i fos, per tant, enormement vulnerable.


Han estat detectades fins a set localitats amb presència de G. ballesterosi, el que permet especular sobre la possible existència de diverses poblacions, i constatar a més que es troba àmplia i abundantment distribuïda en tot el sistema hidrogeològic influenciat per la serra de Montsant. És doncs una bona notícia que permet atribuir a aquesta espècie una resiliència demogràfica i ecològica més significativa que la que podíem atribuir-li a partir de la única localitat fins ara coneguda.


Per la seva banda, les troballes de M. prioratensis i M. seminiana han revelat una distribució disjunta estranyament similar o coincident entre elles: semblaria que les dues espècies estarien només presents en dos sectors molt allunyats l’un de l’altre, i absent a la resta dels sistemes fontinals de la serra. Aquesta geografia, de confirmar-se, podria esdevenir una informació d’interès per comprendre l’estructura interna d’aquest territori hidrogeològic. En tot cas, permet ser més optimistes pel que fa a les probabilitats d’èxit en la futura conservació d’ambdós taxons, per bé que la seva situació de vulnerabilitat continua essent preocupant.


Per últim, hem d’assenyalar el que pot ser és el resultat més inesperat i extraordinari de l’estudi. I és que les prospeccions biològiques han permès identificar un total de 15 espècies de cargols estigobionts en l’àmbit d’estudi, i 9 d’aquestes semblen, desprès dels primers treballs d’anàlisi en laboratori, ser noves per a la ciència (actualment estan essent sotmeses a un estudi exhaustiu). Aquesta riquesa d’espècies és absolutament inèdita, i converteix a l’ecosistema de la serra de Montsant en el més important hotspot d’organismes estigobionts (i per suposat d’endemismes) conegut a la península ibèrica, amb una densitat de presumptes taxons exclusius del massís absolutament desproporcionada.


Els aqüífers de fissuració i granulars de la serra del Montsant semblen haver estat un escenari hidrogeològic extraordinari per l’especiació de mol·luscs moitessièrids i hidrobíids i, a la llum del present estudi, s’erigeixen com un ecosistema subterrani amb una importància biològica descomunal, mai abans vista en el nostre context biogeogràfic.


Finançament i recolzament


Volem destacar que aquests treballs de recerca han estat impulsats gràcies al recolzament i el finançament de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.


Aquest finançament es troba articulat mitjançant la Resolució ACC/2615/2023, una convocatòria de subvencions adreçada a la gestió dels espais naturals de Catalunya, i a la conservació dels hàbitats i espècies amenaçats, en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022. Ha estat per tant cofinançat per la Unió Europea, a través de FEADER (43%), i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (57%).


Els estudis i treballs descrits no haurien estat possibles sense el recolzament tècnic i logístic del Parc Natural de la Serra de Montsant (Ricardo Collado, Josep Maria Blanch i David Iturria).



16 views

Comments


bottom of page