Resulta de la màxima urgència poder disposar d'una estratègia per a conservar les fonts naturals mediterrànies. Aquest és probablement un dels més prioritaris i complexos reptes en matèria de conservació amb què s'enfronten els estats europeus de l'arc mediterrani.
Les fonts naturals són els hàbitats que alberguen les majors taxes de riquesa biològica dels nostres ecosistemes. Conformen autèntics micromons en els quals s'amaga, secretament, un dels majors tresors de la nostra naturalesa. Són, de fet, els oasis del paisatge mediterrani. No obstant això també són els hàbitats més fràgils i desprotegits dels nostres ecosistemes, i a més, per incomprensible que sembli, són els ambients terrestres més inexplorats per la ciència. L'ombra del canvi climàtic plana sobre ells amenaçant el futur de tota la insubstituïble riquesa biològica que acullen.
Aquest preocupant escenari va motivar el naixement del PROGRAMA FONTS NATURALS de *BioSciCat, el qual ha estat ampliat des d'el mes de juliol passat reforçant totes les seves línies d'acció amb noves accions, alguna cosa que ha estat possible gràcies al suport del Ministeri per a la Transició Ecològica a través de la Fundació Biodiversitat.
Entre altres iniciatives, el Programa Fonts Naturals ha llançat per al cicle 2018-19 un paquet de mesures orientades a reforçar el coneixement científic (mitjançant nous estudis en espais naturals ibèrics i balears), la comunicació (gràcies a articles i a la celebració de les primeres jornades Ibèric-balears sobre conservació d'ecosistemes fontinales), i la sensibilització (documentals dirigits al gran públic).
En breu serà presentada una pàgina web del ‘Programa Fonts Naturals’ des de la qual es farà difusió de totes les accions impulsades.