La “Cargola del Cap de Creus” (Erodiumfoetidum(L.) El Hér.) és una petita planta endèmica, considerada "en perill d'extinció", que només es troba entre Montpeller i Perpinyà, a França, i el Cap de Creus, on sobreviu aïllada l'única població coneguda de la península ibèrica.
En un intent per evitar la seva extinció, la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat) ha iniciat un projecte enfocat al seu estudi i conservació. La recerca se centrarà en desxifrar determinats aspectes demogràfics, biològics i ecològics, un coneixement imprescindible per a dissenyar el futur ‘Pla de Recuperació’ de l'espècie.
Els reduïts efectius poblacionals de Erodium són un dels factors que la situen a la vora de l'extinció. Per aquesta raó, descartar o confirmar l'existència de noves localitats que augmentin la resiliència genètica i ecològica de l'espècie ha estat un dels objectius claus del projecte de recerca.
Atès que l'única població ibèrica coneguda es troba circumscrita al CapNorfeu, una petita península del sud del Cap de Creus (Girona), era de gran interès prospectar aquest territori i la seva àrea d'influència per a obtenir la màxima informació i poder així determinar amb major precisió el seu estat de vulnerabilitat.
Les campanyes sobre el terreny per a avançar en el coneixement de la biologia i la demografia d'aquesta planta es van iniciar el mes de febrer i s'han allargat fins a mitjan setembre. Al llarg d'aquestes BioSciCat s'ha recolzat en l'aplicació de tècniques innovadores per a aconseguir obtenir la màxima informació.
Amb la finalitat de saber si, en efecte, el CapNorfeu és l'únic lloc del Cap de Creus on creix Erodiumfoetidum, s'ha elaborat un model matemàtic predictiu basat en variables topogràfiques, climatològiques, geològiques i ecològiques per a determinar la probabilitat que la caragola pogués créixer en altres zones del parc natural. Les àrees que el model ha identificat amb una probabilitat més alta d'acollir poblacions del caragol de mar del Cap de Creus (les de major aptitud ecològica per a l'espècie) han estat visitades, però en cap d'elles s'ha trobat. Així, es reforça la hipòtesi que la població del Cap Norfeuconstitueix un reducte aïllat de la resta de les poblacions del sud de França, amb les quals probablement manté un intercanvi genètic molt baix o nul. No obstant això, en l'àmbit del Cap Norfeu les exploracions guiades pel model han permès el descobriment de tres noves localitats que reuneixen més de tres-cents individus.
D'altra banda, per a poder tenir un cens del nombre d'efectius el més acurat possible, a més de realitzar recomptes sobre el terreny, s'ha escrutat els cingles calcaris orientats al nord, on resideix part de la població, amb l'ajuda d'un dron equipat amb camera de molt alta resolució (4K). Aquests individus no poden ser observats directament i l'ús dels prismàtics no sempre és possible a causa de la difícil accessibilitat del terreny.
esta ara per analitzar la fornida col·lecció de dades obtingudes per a poder transformar tot l'esforç invertit en resultats i conclusions sobre una de les plantes més amenaçades de la nostra geografia que contribueixin a la seva conservació.
El projecte de recerca del caragol de mar del Cap de Creus, s'emmarca dins del programa "Irrepetibles", de BioSciCat, una línia d'acció dirigida a promoure la conservació dels éssers vius més amenaçats, la distribució mundial dels quals queda relegada al nostre territori. Compte, entre altres, amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte demogràfic, i del Departamentde Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus.